Un día qualsevol
Hoy en el Espacio Psique traemos un texto de un paciente de Aprovat Psicologia.
TEXTO ANÓNIMO, PACIENTE DE APROVAT PSICÓLOGOS
Un dia d’obscuritat, d’ànsia, un matí d’hivern…
Les huit del matí…
Em van deixar a la porta d’un edifici. Em va semblar com un castell tenebrós. Vaig travessar el portal, em vaig agafar d’un passamà i vaig començar a pujar unes escales de marbre de principis de segle. Vaig arribar a la tercera planta, vaig cridar a una porta.
Una gent desconeguda em rep, m’acull, em presenta una altra gent extranya. No sé què vaig a fer, només sé que m’han deixat en un lloc que em portarà cap el camí que he perdut.
La gent desconeguda, però amable. Em fiquen en una habitació. Tot per a mi és obscuritat, com si no fóra realitat, com un somni…
“Elles” són les professores, psicòlogues professionals d’allò que es diu “tornar al camí”, d’on em vaig perdre un día. Ho veig tot obscur.
Comencen a fer un “taller”. No entenc. Passe diverses hores entre gent extranya, però sent que m’acull. És com si estiguerem perduts en un abisme.
Els mire. Me miren. Em sent avengonyit. No m’agrada gens. Vull tornar a casa, els meus murs que em protegeixen.
Torne al día següent. Em tornen a deixar. Torne al mateix lloc, desconegut. Me fan passar a una altra habitació. La mateixa gent. Desconeguda. Perduda…
Em sent induït, per arribar al camí que vull tornar.
Passen els dies i aquelles habitacions que em van semblar obscures, de sobte, un dia les veig plenes de llum. La gent que tinc al voltant, em transmet els seus pensaments. No estic sol. Són ells els que cada día m’han fet vore eixa llum.
Aquells llocs en què m’havia ficat, en aquelles nits…Era com si baixara a un soterrani. Perdut. Perdent-me cada día. Allunyant-me de la meua identitat i dels principis i valors d’aquesta gent que jo, vaig deixar en un momento…Com eixa mare, com eixe pare, que me varen ensenyar el que està bé i el que està malament. Cada vegada queia més a l’abisme. No era això el que jo desitjava per a la meua vida.
“De sobte pujava aquests graons.
M’obrires la porta. I tu i tots els que estan en aquesta casa, -perquè és una casa el que jo he considerat un castell-, m’esteu portant a aquest camí, que jo havia perdut i que ara m’està conduint al que jo realment vull, la meua felicitat, la meua vida, a tornar a ser una persona responsable, feliç, contenta amb mi mateix i, plena, per transmetre i fer feliç a totes aquelles persones que m’han ajudat al llarg d’aquest camí”.
Lord River, Valencia 2013.
ESPACIO PSIQUE, APROVAT PSICOLOGIA.
Ayúdanos a difundirlo, compártelo en las Redes Sociales. Gracias!!
